
Roser Porta
Després del xoc inicial van anar desvetllant-se poc a poc molts motius per a enfortir l’ànim i per a desitjar que no arribés el moment d’anar-me’n: l’abraçada d’una mare alleugerida, la mirada d’agraïment d’un pare que s’enduia el seu fill a casa recuperat, les bromes de les infermeres locals amb el seu incombustible bon humor, el suport dels companys voluntaris, la bellesa al capvespre d’un paisatge tropical de palmeres i mangos vorejant camins de terra roja, els cants i balls amb les mares a l’hora en que repartíem el batut del berenar. I, sobre tot, el somriure feliç del Samuel, Hawa, Saidu, Souleiman, Kadiatu i de tants altre pikins, que apareixia tan bon punt començaven a trobar-se millor. Sigue leyendo →