Carta de Carme Botifoll

A raíz de una entrevista a Marta Millet en calidad de colaboradora asidua del programa de cooperación con Sierra Leone, y publicada en el número del pasado diciembre de la revista Información y noticias, Doña Carmen Botifoll, viuda de Peiró y hermana del Hermano Ricardo Botifoll Riu, le escribió a Marta una carta muy entrañable en la que agradece toda la labor que se está realizando hacia el Hospital de Mabesseneh. 

Hemos decidido publicar el contenido íntegro de dicha carta ya que en la misma glosa también la figura de su hermano, Ricardo Botifoll, integrante del grupo de Hermanos de San Juan de Dios que fueron pioneros en los balbuceos de esa cooperación con África y en concreto con Sierra Leona.

Hermano Ricardo Botifoll

La carta manuscrita está redactada en catalán y la transcribimos de forma literal para no desvirtuar ninguna de sus expresiones:

Barcelona, 17/01/2017

Sra. Marta Millet
Barcelona

Benvolguda Marta,

Fa pocs dies vaig rebre la revista “Información y Noticias” de Desembre, que editen els Germans de Sant Joan de Déu, i amb goig vaig llegir a la contraportada l’entrevista que li fan a vostè.
M’ha donat alegria tot el que diu i l’objecte de la present és expressar-li la meva joia i donar-li les gràcies per la seva periòdica labor a l’Hospital de Sierra Leone.
M’explicaré molt resumit. El meu germà Ricardo Botifoll Riu, metge, set anys més gran que jo, quan en tenia 31 i portava set anys de metge intern d’un sanatori antituberculós, amb gran sorpresa va ingressar a l’Orde de S. Joan de Déu (Novembre de 1948). Després de professar i passar per diversos càrrecs, i estant a la Cúria de Roma, el 1960, el varen enviar unes setmanes a Agadir (Africa) on hi havia hagut un gran terratrèmol, per ajudar com a sanitari.
Va tornar amb la idea de que Orde (la prov. D’Aragó) havia de treballar a l’Africa i així va estar darrera dels superiors amb aquesta súplica, fins que el 1967 va ésser una realitat anar a Sierra Leone, amb 3 germans més, que eren infermers, per començar a treballar al Catholic Hospital, que uns altres religiosos xavierans estaven a punt d’abandonar per falta de recursos.
L’any 1982 hi va anar el també metge Fernando Aguiló que es va fer càrrec sobretot de la cirurgia i va ser una grandíssima ajuda.
Hi havia dies que es meu germà visitava un centenar de persones, sobretot infants. S’hi va estar 29 anys.
El 1996 es va trencar el fèmur. Tenia 79 anys. Fou traslladat de l’Africa a l’hospital de Manresa, on l’operaren i ja va anar declinant. Morí el 2001 a Saragossa.
Per tot el que breument explico, vostè comprendrà el que per a mi representa l’Hospital de Lunsar. Tinc contacte telefònic amb el Germà Aguiló que em va informant.
I per això desitjo expressar-li l’agraïment que sento vers vostè que fa 10 anys està ajudant i orientant per un millor desenvolupament de l’Hospital. I que per molts anys!!

Amb molt d’afecte

Carmen Botifoll (Vda. Peiró)

• Entrevista a Marta Millet en la revista Información y noticias, número 252(pdf).
• Carta manuscrita de Carme Botifoll (pdf).