Sens dubte aquest viatge a Sierra Leone ha incidit directament en les nostres vides, i hem tornat diferents, amb una petita ruptura en els esquemes, els valors i les prioritats de vida.

La nostra experiència a Sierra Leone ha estat de només 11 dies. En aquest temps, han estat moltes les impressions, els contrastos, els impactes i estímuls que hem rebut, i que ens hem endut amb nosaltres de tornada a casa.Un cop aquí, de nou a Barcelona, revisant les fotos, posant rentadores, desfent les maletes, explicant el viatge al nostre entorn de familiars i amics, recordant i analitzant aquests 11 dies, és quan apareix la necessitat de rebobinar l’experiència, amb certa distància però encara amb el record ben viu a l’estomac, meditar sobre el que hem viscut i mirar d’extreure’n les lliçons.
Sens dubte aquest viatge a Sierra Leone ha incidit directament en les nostres vides, i hem tornat diferents, amb una petita ruptura en els esquemes, els valors i les prioritats de vida.
Conviure, parlar i compartir estones amb gent d’allà, veure la realitat des d’un hospital, tenint accés a metges i pacients, fa que la capbussada al país sigui complerta. Malgrat haver estat pocs dies, i haver vist molt poc, tenim la sensació de conèixer Sierra Leone i alhora, de no saber-ne res, voler saber molt més, voler tornar.
El millor d’aquest viatge ha estat compartir el dia a dia amb els germans de l’orde, amb qui hem compartit moltes estones, passejades i mil preguntes, els qui ens han ensenyat el país i tot el que en sabem.
Els germans, que ens han rebut amb els braços oberts, que ens han permès formar part de les seves vides durant uns dies, amb una cura i una hospitalitat de la que estem i estarem sempre molt agraïts.
És justament aquesta hospitalitat, i la humilitat amb la que desenvolupen la seva gran tasca, la que ha aconseguit de tots nosaltres un compromís amb Sierra Leone i la seva gent, amb la feina que hi està fent Sant Joan de Déu, que mereix ser explicada i homenatjada.
Les primeres ratlles de tot el que cal escriure d’aquesta experiència van dedicades als germans, pels qui sentim un gran respecte i admiració i als qui volem donar un cop més les gràcies.

Crònica: Anna Mollet